dilluns, 10 de juliol del 2006
Son "teatreros" els grans musics catalans?
Després de veure i sentir l'excepcional actuació d'Albert Pla, al PopArb d'Arbúcies, algú em va comentar que una peculiaritat dels genis musicals catalans és que tots tenen incorporat l'element teatral en el seu treball. Segons ell, és estrany trobar grans artistes d'aquí, que es distingeixin per la música sense aquest altre component. Sisa, Carles Santos, Miqui Puig, Pau Riba, o el mateix Pla, confirmarien la regla. Sembla una idea amb fonament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si, sense cap mena de dubte...Però, no creieu que forma part d'una tradició ancestral mediterrània?Si, potser Raphael surt de la norma, però no oblidem que no nomès grans músics catalans han afegit al seu art l'expressió teatral...Que em diueu d'en Salvador Dalí?
ResponEliminaés que en aquest país la gent té personalitat, collons! jeje
ResponEliminai, per cert, en el cas de l'adrià puntí (que també va brodar un concert al popArb), lo seu què és, teatre o nihilisme pur?
Ara que hi penso, voleu dir que la raresa no és imaginar un artista que pugi a un escenari i no actui? No serà que la singularitat autòctona consisteix en imaginar que un músic pot ser només algú que canta o toca un instrument? Si tens alguna cosa a dir, probablement s'et notarà en la cara, en la forma de vestir, en el gest,.... encara que siguis discret.
ResponEliminaLa històra és que els grans de la música catalana són més artistes que músics: Albert Pla, Pau riba, Sisa...
ResponEliminaus equivoqueu: el titular hauria de ser "Són teatreros els grans CANTANTS catalans?" No entenc aquesta mania de confondre la música amb la paraula cantada.
ResponElimina