diumenge, 4 de març de 2007

L'excel.lència. (Què redimonis deu ser?).

No sé si ho haureu vist, recentment s'ha posat de moda en l'àmbit de la política i la gestió culturals, parlar d'excel.lència per referir-se a una categoria d'art elevada, desitjable i a protegir. A mi, m'inspira força recel, la parauleta. No fa tant, era un mot que es fèia servir per revestir d'autoritat a aquell qui potser no la tenia prou justificada per si mateix. Busco a internet, i em trobo un munt de referències a l'excel.lència en diversos àmbits, però de manera dominant en el món empresarial, per qualificar a la forma correcta, superior, i superlativa de gestionar les coses. Ah! Ja ho veig: també en cultura es busca aquesta idea de "les coses ben fetes".

Acceptant provisionalment el concepte, sé que no estic d'acord amb la idea d'excel.lència aplicada a l'art d'alguns. Els he sentit defensar autors que jo, des de la cultura mitjaneta que m'han donat estudis, lectures, pel.lícules, relacions, músiques i intel.ligència, no sé veure pròxims a Shakespeare, Bach, Proust o Homer. En canvi, estaria disposat a defensar altres obres que probablement estan lluny dels paràmetres d'aquests "popes" de la cultura.

En conseqüència, dubto de la objectivitat del concepte. Penso que l'art ho és quan comunica, i això sempre depèn dels dos costats del flux. Hi ha, per exemple, artistes actuals molt "cultes" però també molt críptics, que han perdut la seva capacitat de comunicar. I, mirant el passat, estimo molts dels valors artístics comuns de la nostra cultura occidental, però em sento incapaç d'assegurar la seva utilitat per tothom i en tot moment. Hi ha obres reconegudes, que guanyen o perden presència al nostre món en funció de modes o preocupacions canviants, i em sembla normal.

Sospito que alguns dels defensors del concepte ho fan per trobar una autoritat que no els hi atorga l'acceptació de la seva obra. També suposo que el concepte té èxit en l'àmbit polític per què és còmode donar per fet que existeix aquest valor consensuat. I els gestors i tècnics també estarien encantats que la seva feina fos una ciència irrefutable!

Lluny d'aquesta creença, em sembla més valent defensar des de l'acceptació de la diversitat, una determinada opció cultural, i el risc que hi hagi altres idees d'allò que pot ser excel.lent que s'hi contraposin. Assumir la incertesa. L'excel.lència només o pot ser en relació a uns objectius o valors. Parlar d'excel.lència en termes absoluts em sembla una altra forma de donar per vàlid el pensament únic.