dissabte, 19 de gener de 2008

Queixar-se pel sistema

A base de mantenir durant temps una actitud crítica -en el fons, suaument crítica- amb l'entorn cultural on visc, em pregunto si la cosa no s'haurà convertit en una "pose". Per aquest motiu em proposo fer una llista de coses que voldria diferents, i comprovar, si més no per a mi mateix, que sé què voldria que canviés.

M'agradaria trobar un club de música en viu, petit però on fos possible veure l'escenari i sentir la música bé, i poder anar a concerts cada dia, on toquessin músics de tota mena, que es creuessin i experimentessin sense prejudicis. Trobar una emissora radiofònica, on sentir locutors amb personalitat, investigadors amb iniciativa, que transmetessin passió per la música, i facilitessin gaudir i descobrir bons músics de Catalunya, altres pobles d'Espanya, de tota Europa, i de tot el món. També m'agradaria trobar un festival que presentés la música sense enfarfagament de cap mena, amb una mirada singular -d'autor-, i allunyada d'estils i tendències.

Voldria sentir un polític que parlés de música, i de cultura en general, posant l'accent en la necessitat que tenim les persones de la cultura, i no en el prestigi, la projecció internacional, o el "fer païs". Ni en l'ordre. I tampoc em conformaré si diu que s'han de cobrir les necessitats dels artistes. Només si posa al centre el benefici dels ciutadans. I, ja que hi som, també m'agradaria que al futur Consell de les Arts l'argument principal fos la cultura per les persones. I si parlem d'indústria, m'agradaria que els gestors públics es plantegessin d'una vegada els criteris que fan servir a l'hora d'assumir certs preus per la cultura més elevats del que el mercat de debò assumiria, si això està a l'alçada del que es fa a la resta del món, i si els efectes són realment beneficiosos. També m'agradaria que la llei de propietat intel.lectual canviés i fes mes fàcil que les idees i les obres d'art poguessin circular sense peatges econòmics quan així ho desitgin els creadors. I que aquí fos possible muntar un espai web amb música, diferent a les xarxes d'intercanvi, de comú acord amb els autors, amb personalitat, orientat a ajudar a triar, sense la trava de cap entitat. (Amb aquestes idees, no sé a qui votar quan vinguin les eleccions!)

La llista podria continuar, però no ho voldria deixar sense dir que també compta com pensem la cultura. M'agradaria estar en un entorn on l'acumulació de bens culturals no fos important, sinó l'assaboriment calmat, i on la cultura no vestís a ningú, sinó que l'ajudés a explicar-se.

Arribat aquest punt, em sembla que ja m'he convençut a mi mateix de que no em queixo per vici.