La força i Huston.

Recentment, hi ha hagut persones que m'han impressionat per la seva força vital. No és que no tinguin els seus alt-i-baixos emotius com tothom, no és que tinguin una idea més convincent del món, no és, ni tan sols que siguin persones més segures, però si que tenen una força en els seus comportaments, en l'expressió de les seves idees i emocions, per sobre de la mitjana, que a mi em produeixen un impacte que m'admira i, en ocasions, també m'afecta positivament. A mi, que sovint tinc massa fe en la força de les idees i l'intel.lecte, em fa pensar el fet que no és aquest l'origen de la força d'aquestes persones. Poden ser molt cultes i reflexives, però no és d'aquí d'on prové aquesta força que tenen. Té a veure amb una altra cosa, amb les actituds, amb la relació amb la seva pròpia naturalesa,... no sé.

Això em fa pensar en una conversa que tenia l'altre dia, sobre John Huston, el director sobre el qual estan fent un cicle a la Filmoteca de Barcelona. També és un descobriment de la mateixa mena. Abans no distingia l'atractiu de les seves películes. Ara em fascina la seva força, la mirada compasiva sobre els seus personatges, la presència de la natura a les seves pel.lícules,... En la conversa, ens preguntàvem si tot això prové de la seva cultura i coneixement, i ens dèiem que no, que potser venia d'una altra banda. D'una manera de ser que integra en la persona, sense necessitat de descodificacions intel.lectuals, la visió del món. Ens preguntàvem si en el món actual es pot seguir tenint aquesta força o si això és una possibilitat que es tendeix a perdre en els temps que corren.