dimarts, 25 de juliol del 2006

Dominique A

Penso que el darrer disc de Dominique A, "l'Horizon", és fantàstic. Potser el millor que ha fet. No obstant, si no m'equivoco no té la repercussió que han tingut els seus anteriors treballs. La sorpresa ja ha passat. Dominique A ja no és novetat.

Si fos un artista mainstream no seria problema. Els darrers discs de La Oreja de Van Gogh, d'Estopa o de Red Hot Chili Peppers no tenen problemes amb el seu públic, que els hi és fidel. En aquests casos, la repetició i la possible devaluació artística del grup, poden passar desapercebudes durant molt de temps pels seus seguidors i no ser problema.

Però el que a vegades és considerat públic inquiet, que deu ser el públic tipus que escolta Dominique A, no funciona així. És un públic inquiet que busca i que vol ser el primer en trobar. Trobar i ser el primer, com a objectiu, potser per sobre d'escoltar en profit propi. No hi ha temps per escoltar gaire estona. I si Dominique A ha fet avenços subtils per fer cançons encara millors, per integrar el que abans han estat línies de recerca disperses i per expressar millor el seu món, potser no és prou notícia per un rastrejador compulsiu de tendències.

1 comentari:

  1. su concierto del FIB hace unos días fue realmente espeluznante...intenso...la leche vamos...:D

    ResponElimina