dimarts, 13 de juny del 2006

Vergonya

L'altre dia vaig escriure un missatge a algú, del que m'avergonyeixo. Parlava de l'emoció que vaig sentir al escoltar un disc de Chavela Vargas, però a l'hora volia deixar clares les barreres i precaucions que tinc a l'hora d'enfrontar-me a música tant explícita i emocional. La conclusió havia de ser que amb tota l'actitut descreguda que pogués tenir, hi havia una emoció que sentia igualment. Una emoció més enllà de la hipotètica identificació amb els amors i desamors que són cantats als boleros. El missatge, llegit més tard, barrejava sentiments i idees d'una manera, que em va semblar ridícula i infumable.
A mí em sembla molt difícil això de combinar sentiments i idees en una expressió. I també em sembla difícil mantenir la confiança en quelcom que has escrit, si hi has arriscat molt al fer-ho. Però està clar que hi ha gent que ho fa molt bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada