Porto llegides 50 planes de "Dr Pasavento", de Vila Matas. Es veu que el tema central de la novel.la és l'Absència o la Desaparició. D'entrada el tema em semblava del tot aliè. No l'entenia. No li vèia l'interès. Però ja ha començat a interferir en la meva vida. En algun moment del llibre l'autor diu que al donar-se a conèixer com a escriptor, al fer-se visible, va començar a perdre alguna cosa del seu projecte personal de relació amb la literatura. També fa referència a Robert Walser. Un escriptor, diu, que va anar depurant el seu estil -un altre cop l'estil!- fins aconseguir no ser present als seus llibres.
Darrerament, porto algunes reunions de treball en les que em fatiga ser jo mateix. En les que no voldria ser-hi i sentir-me obligat a fer la meva aportació. No estic gens segur de la motivació d'aquestes actuacions. Les faig convençut de la seva adequació professional, però en el fons és impossible deslligar-les d'una recerca de reconeixement personal. Ho veig també en els demés. I m'agafen ganes de ser un d'aquells monjos tibetans que surten a les pel.lícules, que deixen anar una frase després del silenci, i abans del següent silenci. I amb aquesta frase, normalment impersonal, ja ho han dit tot.
També parlava avui amb una amiga, que diu que la gent la creu neutra i es sorprèn quan manifesta una opinió amb contundència.
Començo a entendre que la Desaparició és un bon tema.
La desaparició és el tema. Hi ha tota una literatura de la desaparició, no només en Walser (potser el millor i el mestre de tots), sino Maurice Blanchot, Thomas Pynchon, Kafka o el propi Vila-Matas. M'agradaria saber qué va pasar quan vas acabar de llegir Pasavento...
ResponEliminaBueno, res més, només dir-te que és una pena que no actualitzis. Escrius bé.
Ei, Paula, fa díes que t'ho vull dir: el teu comentari em va animar a recuperar el ritme per escriure. Gràcies.
ResponEliminaPel que fa al final del Pasavento, ho vaig explicar una mica a l'editorial del número 34 de Nativa: m'agrada que el llibre no convereteixi en una nova mena d'heroi al qui vol desaparèixer, i que el protagonista es debati entre la seva voluntat de no ser vist i la de ser reconegut pels demés.