dimarts, 27 de gener de 2009

Silenci

(editorial del número 47 de Nativa)

Contra el que pugui semblar, de silencis n'hi ha tants com de músiques. Com recordaven en aquell programa de tv, no tots els silencis són iguals. Hi ha silencis pacífics i els hi ha que amaguen guerra. Hi ha silencis avorrits i silencis per no trencar la màgia. Hi ha silencis plens d'activitat i silencis marcats per la no existència. Hi ha silencis imponents i silencis impotents. Hi ha silencis per resposta, minuts de silenci, silencis administratius, silencis després de l'oratge, silencis per esgotament, silencis que són preludi, silencis ensordidors, silencis que són or, silencis amenaçadors, silencis oportuns, silencis naturals,.....

La web http://elsilencio.com, totalment recomanable en relació al tema, obre amb els següents versos de Kafka: "La queja no tiene sentido / El júbilo es ridículo / Para la felicidad no solamente basta el silencio, sino que es la única posibilidad".

El silenci té bona prèdica i, segons es miri, és lògic, per què en certes parts del món, en les nostres, hi ha molt de soroll. Soroll físic, soroll emocional, i soroll al cap. Volem el que no tenim, i sembla que el silenci ens hauria de compensar. Tot i que sovint això és més una fantasia que una recerca real. La marxa ens pot.

Ara bé, és prou evident que no tots els silencis són igual de positius. Així que, si algú em pregunta si m'agrada el silenci, jo no sé que contestar per què no sé a quin d'ells es refereix, i no tots m'agraden. Nativa, per exemple, va fer un silenci el número passat, i és una cosa de la qual no n'estem especialment orgullosos. De fet, demanem disculpes per aquest fet als qui confieu en nosaltres. Tenim l'esperança que aquest entrebanc, en el futur immediat, repercuteixi en nova vitalitat.

Dit això, i ja es veu que avui vaig i vinc, també em ve de gust proposar, que el fet de que les coses siguin complicades, no ens hauria d'impedir callar de tant en tant, enlloc d'intentar aclarir-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada