diumenge, 12 d’octubre de 2008

Wall-E

Avui he vist la pel.lícula Wall-E, i m'ho he passat bomba.
És una virgueria. Si voleu explicacions, el que m'ha convençut anar-hi està més o menys aquí.

Afegiré que vaig descobrint -alguns ja ho han fet fa temps- que la virtut del cinema d'animació és que potser fa més evident que el cinema, em sembla que tot el cinema, és forma, ritme i idees (i música!), tant o més que actors, paraules i arguments complexos. Aquí es demostra molt bé, de forma gairebé ostentosa: t'enamores i emociones amb personatges dibuixats amb característiques antropomòrfiques mínimes, i que gairebé no parlen.

En qualsevol cas, m'ha alegrat el dia. Per cert, si podeu, recomano l'experiència d'anar a una sessió matinal de cinema. Si el cinema ens ha de transportar d'alguna manera, el canvi de costum horària ajuda molt.


2 comentaris:

  1. No he vist la pel·lícula, de veritat que la recomanes? Sóc una mica anti-disney per la previsibilitat i uniformitat emocionals, tot acaba essent el típic conte d'amor on t'insuflen unes quantes dosis de moralitat sense que t'adonis... a part de tots els clitxés sexistes i culturals que han perviscut des del Mickey Mouse. Però si creus que sí, hi anirem, vès què.
    ;)

    ResponElimina
  2. Doncs no sé què dir-te, Txarli. Gràcies per la confiança, però recomanar només recomanava l'experiència d'anar al cinema de dia...

    Més que recomanar et puc assegurar que ho vaig passar molt bé veient-la, i si aquestes coses del i la Disney, que si que reconec, m'haguessin molestat, no ho hauria passat tan bé.

    Aquí (http://www.elmundo.es/especiales/2008/07/cultura/pixar/walle/index.html) diuen que no és tan moralista com és habitual. Ja sé, és El Mundo,... és el que he trobat. En un altre lloc vaig llegir una entrevista al director on parlaven de si la crítica a la indústria de l'entreteniment que conté la peli -senzilla però clara- no es podia considerar una crítica al mateix imperi Disney. No és una bestiesa plantejar-ho. I ell deia que el mèrit de Disney ha estat deixar treballar a Pixar,... jo que sé.

    T'adverteixo que segons com també podria dir el que vaig escriure (sobre l'animació com "cinema pur") referint-me a algun clàssic de Disney, per exemple Fantasia, malgrat la moralina, i sense deixar de ser crític en aquest altre aspecte.

    No sé si és un mèrit o una malaltia, però crec que la gràcia de les pel.lícules està quan les pots mirar des de llocs diferents i cap és definitiu.

    De fet, si no hagués flipat amb l'exercici d'imaginació que suposa la peli, potser m'hauria molestat el seu missatge benintencionat, encara que sigui més aviat progressista, per obvi.

    Així que fes el que vulguis. Si hi vas, m'agradarà saber la teva opinió.

    ResponElimina