Aquest matí he agafat un diari al tren i m'he trobat una notícia trista: la cantant Lhasa va morir el passat dia 1, d'un càncer, als 37 anys. Vist amb aquesta perspectiva, la seva intensitat al actuar, que, per exemple, alguns vam viure fa uns anys a l'Apolo, i el fet que el seu darrer disc portés el seu nom, semblen tenir un altre sentit. Em sembla que mai m'ha sabut tant de greu la mort d'una artista. M'agradava saber d'ella. Tenia coses que busco en un músic. Buscant vídeos per il.lustrar això, m'he quedat una mica tocat. Bé, què hi farem, a vegades té sentit viure la tristesa, com ella mostrava de manera tan clara, intensa i sense cursileria.
El 2009 ja ha estat un any nefast en òbits en el camp musical. Esperem que la defunció de Lhasa no signifiqui que el 2010 hagi de ser igual!!
ResponEliminaMagnus.
Si, Magnus, i tan de bo ningú intenti fer diners amb re-edicions, per treure rendiment d'aquests sentiments de tristesa,... prometo fer campanya en contra, si es dona el cas amb Lhasa.
ResponElimina