Egoisme

Sempre t'ho vull dir i mai trobo el moment. Parles de l'egoïsme com un inconvenient. Jo crec que l'egoïsme intel.ligent és altruïsta. Si mires per tu i saps el que et convé, has de fer pels demés. El teu bé i el de l'altre no estan en contradicció. El contrari -"sacrifica't pels demés"- és una idea cristiana equivocada.

Six fingers.

Ja m'ho havia dit algú ben informat, i no sé per què no li vaig fer cas a la primera: "Aquest grup és la bomba. Si estiguéssim en un pais civilitzat estarien pels núvols." Dues veus masculines -sobretot una- i dues guitarres -sobretot l'altra- amb un us de l'slide impecable. De tant en tant s'hi afegeix un violoncel. La conjunció de les veus és vibrant. El cantant principal ens porta amb la seva cadència fins als cels i els inferns. Són estrangers instal.lats a Barcelona. Les cançons estan entre el blues i el country. A mi, que sóc un ignorant en el tema, em recorden al que fan Lilium, no sé si els coneixeràs. Dramatisme amb total credibilitat. Pell de gallina. Increïble.

Prescripcions

Sento al meu amic Miralles, en una xerrada a la biblioteca Jaume Fuster, fer una llarga pregunta sobre els valors i la cultura. Primer posa en qüestió que ens trobem en una crisi de valors. Diu que el que ja no funciona són els antics prescriptors intel.lectuals als que tothom feia cas. Cada u va a la seva, i es trenca la disciplina, però això no és necessàriament negatiu. Segon, pregunta qui deuen ser els nous prescriptors, si ja no ho són els intel.lectuals. Afirma que els nous prescriptors de valors -positius o negatius- són els artistes. Tercer es pregunta sobre quins són els sistemes de transmissió de valors. Ja no ho són les escoles. Afirma que ho són els mitjans de comunicació. Per acabar, es pregunta quines hauríen de ser les polítiques, en relació als mitjans de comunicació i els artistes, si les coses són així.

Musica i vida.

Segur que dic coses que ja estan dites, i que potser jo he sentit en algun lloc que ja no recordo,.... però allà vaig:
La història de la música està plena de separacions i diferenciacions.
En algun moment algú va decidir que la música tenia uns espais idonis per ser sentida i la va voler separar dels altres espais. Primer serien les esglésies, on la música i el sagrat convivien, mes tard els auditoris, ara comptem amb un munt d'espais especialitzats per diferents músiques especialitzades.
En algun moment algú va decidir que un compositor i un intèrpret no són el mateix, i encara que ara els renovadors de la música antiga qüestionen la suposada manca de llibertat de l'antic intèrpret de música medieval (diuen que tenien molt marge per la improvisació) l'esquema perdura. Hem assumit com a natural que la millor música és el resultat d'un munt de mans amb especialitats diverses (el tècnic, el músic, el productor,...) sense considerar que algun trosset de vida es deu perdre entre tant treball tècnic.
En algun moment es va decidir que quelcom tant inaprensible com la música podia ser recollit en un objecte (el disc) i, a partir d'aquí vendre el que no podia ser venut abans. I potser si que hi ha música en un d'aquests trossos de plàstic que tants bons moments ens proporciona, o ara en aquestes agrupacions de bits que circulen per la xarxa, però crec que alguna cosa es trenca quan escoltem la música en un lloc tant diferent al que es va concebre i tant allunyat del qui la va fer.
Tot això ha estat molt útil. Ens ha ajudat a aprendre moltes coses que no hem d'oblidar. Però ara em sembla que necessitem treballar en direcció contrària. Tornar a engantxar el que hem anat separant, ara amb un esperit diferent. I tornar a donar unitat a una experiència que la tècnica, la ciència i el capital han anat fragmentant.

Inici?

La veritat és que no sé per on començar. Porto algun temps donant-li voltes a això dels blogs i només unes setmanes pensant en fer-ne un de meu. Parlarà de música, segur. És la meva feina i també una passió. M'ocupa molt de temps, i per tant no seria el meu blog si no en parlés. A més, contra el que alguns diuen, trobo molt interessant parlar de música. D'altra banda, també trobo molt plastes als qui, amb la música o amb qualsevol altre tema, són monotemàtics i previssibles. Així que crec que intentaré fer un combinat entre música i coses de la vida en aquest diari.