dissabte, 19 d’abril del 2008

Rebel.lions a revisar.

Abans d'ahir, en una xerrada que vam fer per Nativa, vaig tornar a trobar que defensava un llenguatge estrany. Va passar quan posava en qüestió que els esforços de les administracions, els músics i la indústria musical semblaven més destinats a fer funcionar una bona cadena de consum que a una idea centrada en la comunicació i creació.

El moment àlgid del conflicte va venir quan algú va dir que es fan polítiques pensant en els ciutadans, per què es plantegen escoles de música que han de formar públic, i jo vaig afirmar que "formar públic" és posar a la gent en funció de la cadena de consum. Vaig tenir la sensació de que em veien com un il.luminat.

Avui, llegint al suplement Babèlia dedicat al Maig del 68, l'excel.lent introducció de José Luis Pardo, m'he reconciliat una mica amb el món, al veure que el que deia encaixa amb el que diu o ha dit algú. Inclús molts. Amb aquest esperit que segons l'autor hi havia a resistir davant un nou món basat en el desig insatisfet i el consum. Es clar que molts diran que això ja és una batalla perduda. I d'altres direm que o recuperem aquesta batalla o el món es consumirà a si mateix. (Disculpeu-me la èpica)

Darrerament penso que hi ha un divorci massa gran entre els que pensen i els que fan. Pensar en segons quina direcció i a l'hora fer suposa una pressió i contradicció difícil de suportar.